Barri de Ciutat Vella



23/10/12

La Ciutat Vella és un dels deu districtes de Barcelona. És el districte 1 i limita amb Sants-Montjuïc al sud, l'Eixample a l'oest, Sant Martí per al nord, i la Mar Mediterrània a l'est. Ocupa un territori de 449,4 hectàrees, té una població de 113.154 habitants (dades de l'any 2006) i, per tant, una densitat de 251,79 habitants per hectàrea. Es correspon geogràficament amb el centre històric de la ciutat. L'extensió actual del districte correspon aproximadament a la compresa dins de les muralles entre el segle XIV i el segle XIX, excepte el barri de la Barceloneta, que en quedava fora.



El districte està format pels següents barris:
Barris del districte de Ciutat Vella
CodiNom del barriPoblació (2009)Superfície (ha)Densitat (hab/ha)
01El Raval49.315109,8449,0
02El Gòtic21.04584,2250,0
03La Barceloneta16.351131,4124,4
04Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera23.136111,4207,6
Ciutat Vella109.847436,9251,4

HISTÒRIA




Plànol de Bàrcino superposat al plànol actual del Gòtic.
L'actual Barcelona és fruit de l'annexió dels antics municipis del pla de Barcelonales Corts de SarriàSarriàVallvidreraSant Gervasi de Cassoles,Santa Maria de SantsGràciaSant Andreu de PalomarSant Martí de Provençals i Horta. L'antic municipi de Barcelona ocupava el que avui és Ciutat Vella i l'Eixample, com que aquest últim no tenia cap nucli de població, la Barcelona vella es troba al que actualment és el districte de Ciutat Vella, tancada des de la primera muralla romana fins a l'última que datava del segle XIV i que fou tirada a terra el 1854.












25/11/12

El palau Aguilar Montcada, 15

El casal original és del s. XIII, amb profundes remodelacions entre el XV i el XVIII.
Durant els s. XIII i XIV el palau va pertànyer a diversos llinatges nobles de la cort d’Aragó. El 1386 va ser adquirit pels Coromines-Desplà, membres de l'alta burgesia barcelonina que el 1400 el van vendre al mercader Berenguer d’Aguilar.
Successives generacions de la família Aguilar van anar reformant-lo i van deixar a l'edifici les empremtes dels estils més diversos. El 1837 el palau va ser venut a les famílies Clerch i Pons. Finalment, el 3 de novembre de 1953 l'Ajuntament de Barcelona el va comprar i va dur a terme una intensa obra de restauració, ja que l’edifici estava molt malmès.
El pati central data del s. XV, amb escala descoberta, galeria d’arcs apuntats i amb mostres d’escultura de gòtic flamíger. Enteixinats gòtics al primer pis.
Es conserven les restes d’un gran fresc de finals del s. XIII que evoca la conquesta de Mallorca per Jaume I, el 1229. Aquesta pintura mural va ser descoberta durant la restauració dels anys 60, en treure l’arrebossat d’una sala, i es va traslladar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on es conserva actualment.

El palau del Baró de Castellet Montcada, 17

Palau d’origen medieval profundament reformat el s. XVIII. S’articula al voltant d’un pati central seguint el model medieval. A la façana es conserva un relleu de temàtica religiosa del s. XVI i, a l’interior, un magnífic saló neoclàssic a la planta principal.

La història dels propietaris es remunta als s. XIII i XIV. Al s. XV va ser propietat del llinatge Gerona. Entre el XVI i el XVIII va anar passant, entre vendes i herències, a mans de diverses famílies de l’aristocràcia i la burgesia catalanes.
Rep el nom del títol que el rei Carles IV va atorgar, el 1797, a Marià Alegre d'Aparici i d'Amat, propietari i renovador de l'edifici.
El baró de Castellet va fer construir un saló neoclàssic a mitjan s. XVIII, amb elements de marbre i relleus policromats, amb una mescla d'elements clàssics i barrocs que donen a l'estança la sumptuositat del classicisme europeu. A la seva mort, el 1831, el baró el va llegar a l'Hospital de la Santa Creu.
A la segona meitat del s. XIX l’edifici va ser llogat per diferents estadants fins que el va comprar la família Rius. A la dècada de 1950 va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona.



El palau del Baró de Castellet Montcada, 17

Palau d’origen medieval profundament reformat el s. XVIII. S’articula al voltant d’un pati central seguint el model medieval. A la façana es conserva un relleu de temàtica religiosa del s. XVI i, a l’interior, un magnífic saló neoclàssic a la planta principal.

La història dels propietaris es remunta als s. XIII i XIV. Al s. XV va ser propietat del llinatge Gerona. Entre el XVI i el XVIII va anar passant, entre vendes i herències, a mans de diverses famílies de l’aristocràcia i la burgesia catalanes.
Rep el nom del títol que el rei Carles IV va atorgar, el 1797, a Marià Alegre d'Aparici i d'Amat, propietari i renovador de l'edifici.
El baró de Castellet va fer construir un saló neoclàssic a mitjan s. XVIII, amb elements de marbre i relleus policromats, amb una mescla d'elements clàssics i barrocs que donen a l'estança la sumptuositat del classicisme europeu. A la seva mort, el 1831, el baró el va llegar a l'Hospital de la Santa Creu.
A la segona meitat del s. XIX l’edifici va ser llogat per diferents estadants fins que el va comprar la família Rius. A la dècada de 1950 va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona.


El palau Meca Montcada, 19


Palau dels s. XIII-XIV reformat el s. XVIII, com els altres palaus del carrer. S’articula al voltant d’un pati central seguint el model medieval. Al seu interior, a la planta principal, es conserven enteixinats medievals policromats i sostres decorats del s. XIX.

Per la documentació més antiga coneguda, sabem que l'any 1349 el palau era propietat de Jaume Cavaller, conseller en cap de l'Ajuntament de Barcelona. La seva filla Felipona es va casar amb el polític Ramon Desplà. El seu fill Ramon Desplà i Cavaller va convertir el palau Desplà en l'edifici més important de tota l'illa de cases.

El s. XVI, va passar a mans del llinatge Cassador o Caçador i els seus successors, els marquesos de Ciutadilla, el primer dels quals va ser Josep Meca i Caçador, de qui el palau encara conserva el nom. La seva vídua el va vendre el 1719 al mercader Segimon Milans. La família Milans va impulsar la gran reforma de l'edifici, que havia estat destruït en gran part pel bombardeig de 1714.

Llegat als Germans de la Doctrina Cristiana, el 1901 s'hi va establir el Montepío de Santa Madrona, que va ser incorporat a l'obra social d'una entitat bancària. Aquesta i l'Ajuntament de Barcelona signaren, el 5 de desembre de 1977, un acord de cessió del palau. Gràcies a aquest acord, el 1981 es va emprendre el projecte de reforma i ampliació del Museu Picasso, que s'inaugurà l'11 de gener de 1982. La reforma va servir per annexar el palau Meca als palausAguilar i del Baró de Castellet.

La Casa Mauri Montcada, 21

Construcció del s. XVIII que s'articula al voltant d'un pati. La casa es fonamenta, parcialment, sobre estructures d'època romana, corresponents a una de les vil·les dels suburbis de la colònia Barcino.
La façana conserva una petita gelosia de fusta, sistema de tancament característic del s. XVIII, que és pràcticament l'única que es conserva a Barcelona.
És possible que, al s. XIII, la casa formés part de les dependències de l'edifici veí, el palau Meca. Entre el 1378 i el 1516 va pertànyer a la família Rocha. Un buit documental ens situa al 1716, quan era propietat de F. Casamada.
L'edifici va patir moltes reformes, la més important de les quals va ser la del 1872, quan es va annexar a la casa veïna, el palau Finestres. N'era propietari Josep Vidal i Torrents. A partir d'aleshores, una part important de l'edifici es va destinar a usos industrials. L'any 1943 va ser adquirida per les confiteries Mauri. Des de 1999, la casa Mauri va passar a formar part del Museu Picasso

El Palau Finestres Montcada, 23

Com la resta de palaus que formen el Museu Picasso, el palau Finestres conserva estructures originals del s. XIII. L'edifici és bastit sobre les restes d'una necròpolis de finals de l'època romana. El casal s'articula al voltant d'un gran pati, amb la característica escala exterior d'accés a la planta noble.
La planta baixa conserva un conjunt de sales amb arcades de gran bellesa arquitectònica. La primera planta té dos finestrals trigeminats amb mainells o columnetes. S’hi conserva un magnífic sostre enteixinat de final del s. XIII i principi del XIV, que ha estat restaurat. El pis alt té un cos sobreaixecat i una galeria oberta o solana.
Les reformes més importants es van produir als s. XV i XVII-XVIII, quan es va afegir la galeria d'arcs de mig punt que coronen interiorment el pati.
Des de 1363 fins a 1516 l’edifici va pertànyer a la família Marimon. El 1698 passa a mans de la família Dalmases, propietaris del palau Dalmases, al carrer de Montcada 20. L'any 1872, Josep Vidal i Torrents el va comprar i unificar amb la casa Mauri. L'any 1970 és adquirida per l'Ajuntament de Barcelona i actualment és l’espai que acull les exposicions temporals del Museu Picasso.




Alguns links interessants sobre el museu picasso:

http://www.bcn.cat/museupicasso/ca/museu/elspalaus.html


EL  ACUEDUCTO QUE VIO LA LUZ

Si bajando por la Puerta del Ángel giramos a la izquierda por la calle Duran i Bas llegaremos
a una plaza que esconde un tesoro. En junio de 1988 se derribó un viejo edificio, seguramente
para construir otro, pero cual fue la sorpresa al descubrir los restos de uno de los acueductos
romanos que traían agua desde el río Besòs. Estos restos se hallan formando parte de otro
edificio, ya que en la Edad Media se aprovecharon los arcos del acueducto como cimientos de
las nuevas construcciones, cosa que hizo llamarse a esta barriada "la Vilanova dels Arcs".

LA CASA MÁS ANTIGUA DE BARCELONA

Si nos adentramos en el call judio de Barcelona, en la calle de Sant Domènec del Call, nº6
encontraremos la casa más antigua de Barcelona, ya que estaba habitada en el s. XII. Pasó
por toda suerte de visicitudes, incluído su utilización como burdel durante la postguerra. En el
año 2000 fue reformada para un particular que la quería como domicilio privado. Llama la
atención la inclinación de las paredes, una consecuencia del terremoto de 1428.

7/1/13


ANTIGA SEU DEL GREMI DE CARDERS




TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVI-XVII
SituaciómapaCarrer Carders, 45, 47, 49


Edifici d'època medieval que va ser la seu del gremi de carders. L'obra antiga, modernament restaurada, es conserva només a nivell de planta baixa, on destquen els portals de llinda recta i, especialment, el pati interior amb una escala sostinguda per una arcada rampant. La resta de l'edifici, també rehabilitada, és del segle XVIII.



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
SituaciómapaCarrer Comerç, 36
InterèsEspecial interès Interessant
L'antic convent de Sant Agustí va ser construït a partir de l'any 1349 i durant quatre-cents anys va ser el centre vertebrador del barri de Sant Agustí Vell. Durant el setge de Barcelona, l'any 1714, va resultar molt malmès i poc anys després va ser enderrocat per construir-s'hi una caserna militar. Tanmateix, s'hi van conservar algunes restes integrades dins el nou edifici, bàsicament una part lateral de l'església i l'ala de ponent del claustre gòtic, del segle XV.




Per més informació d'edificis i monuments significatius d'aquest barri:


No hay comentarios:

Publicar un comentario