Barri de l'Eixample


23/10/12





HISTÒRIA

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Va sorgir al segle XIX, després de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansió de la ciutat. Comprèn un territori de 7,48 km² on hi viuen 269.185 habitants (segons el cens del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat.
Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà. L'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment.
El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada aproximadament pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior la qual te forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.

-Barris del districte de l'Eixample

Nom del barriPoblació (2009)Superfície (ha)Densitat (hab/ha)
Fort Pienc        33.20292,9
 357,4

Sagrada Família        52.890105,1503,2
Dreta de l'Eixample        43.609212,3205,4
L'Antiga Esquerra de l'Eixample        42.183123,5341,07
La Nova Esquerra de l'Eixample        58.559133,8437,8
Sant Antoni        38.74280,1483,7
Eixample269.185747,7360,0
Eixample mapa de Barris


1-Fort Pienc

Mapa Fort Pienc Ampliar imatgeFort Pienc va néixer com a zona de fortificacions. Felip V, en establir el sistema de vigilància de la ciutat, va fer la Ciutadella i un fort avançat, vora del camí que sortia del Portal Nou: el Fort Pius. La seva existència va passar sense pena ni glòria i el 1869 es va enderrocar juntament amb la Ciutadella. Molt a la vora es va construir, el 1861, l'estació del ferrocarril de la línia de Lleida. La façana d'aquells edificis d'estil neoclàssic és avui la façana lateral de l'actual edifici engrandit el 1910 amb una gran coberta de ferro.

L'estació del Nord va donar personalitat a un barri situat entre la via del tren i la Gran Via. S'hi localitzaren molts transportistes entorn de l'antiga carretera de Ribes, una vella via de sortida de la ciutat des de l'època romana i fins que es va desenvolupar l'Eixample.

Després del tancament de l'estació ferroviària al darrer quart del segle XX, a les últimes dècades el barri ha anant transformant la seva fesomia. L'antiga estació ferroviària s'ha convertit en la principal estació d'autobusos de la ciutat. Al seu costat es va construir un important parc urbà i, a l'altra banda, un gran conjunt d'equipaments (llar d'infants, apartaments tutelats per a la gent gran, mercat, biblioteca...) que ha esdevingut el referent d'un nou model de tractament integrat dels equipaments i els espais públics amb l'objectiu de crear polaritats aglutinadores de la vida dels barris.



2-Sagrada Família

Mapa Sagrada Familia Ampliar imatgeMés enllà del límit de la dreta de l'Eixample, a la part alta, hi ha el barri de la Sagrada Família, que abans es coneixia com el Poblet. El Poblet era un veïnat que durant molts anys es va reduir a camps, amb un petit nucli de cases baixes situades al voltant de l'actual carrer de València. No va arribar a tenir una certa entitat fins als primers anys del segle XX, com a barri obrer a l'entorn de moltes indústries.
El que avui li dóna personalitat és el temple de la Sagrada Família. Va ser encarregat com a temple expiatori i es va projectar el 1881 en uns terrenys del terme de Sant Martí, quan al seu voltant tot eren camps. El projecte va ser encarregar inicialment a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i el va continuar un jove i llavors poc conegut arquitecte anomenat Antoni Gaudí, que es va fer càrrec de les obres quan tot just es començava a construir la cripta d'estil neogòtic. Actualment el temple és l'obra de Gaudí més coneguda arreu del món i el lloc més visitat pels turistes de la ciutat.
L'avinguda de Gaudí travessa el barri, unint la Sagrada Família amb una altra obra cabdal del modernisme català: l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner. Ambdós edificis han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El barri de la Sagrada Família inclou en el seu extrem inferior el veïnat dels Encants, amb el popular mercat-fira de Bellcaire o Encants. Aquesta zona es veura transformada en un futur proper per la remodelació que afectarà tot l'entorn de la Plaça de les Glòries.

3-La dreta de l'eixample

Mapa de la Dreta de l'Eixample Ampliar imatgeLa Dreta de l'Eixample va ser el sector on començà a materialitzar-se el projecte d'Ildefons Cerdà, és a dir, l'extensió de Barcelona més enllà de les muralles enderrocades a mitjans del segle XIX. S'estén entre els carrers de Balmes -constituït durant molts anys en barrera, pel pas a cel obert del tren de Sarrià- i el Passeig de Sant Joan, una de les vies muntanya-mar bàsiques del projecte de Cerdà.
El primer grup d'habitatges es va construir a l'actual encreuament dels carrers del Consell de Cent i Roger de Llúria. La Dreta de l'Eixample inicialment acollí algunes implantacions industrials importants, com la fàbrica Elizalde, una de les primeres d'Espanya en fabricar automòbils i motors.
De mica en mica, però, es va convertir en el barri en el qual s'ubicava preferentment la residència burgesa, amb l'esclat artístic del modernisme representat per edificis tan destacats com la Pedrera, la Casa Batlló i la Casa Ametller, entre molts altres.
Juntament amb la residència, i sovint desplaçant-la, l'activitat econòmica terciària s'hi anà localitzant cada vegada amb més força: comerç, oficines, seus d'empreses, cinemes, teatres, etc, especialment a la zona més central (entre Llúria i Balmes) i entorn el potent eix del Passeig de Gràcia, que seguia l'antic camí que unia la ciutat emmurallada amb el municipi de Gràcia. Aquest eix segueix sent avui el centre del dinamisme econòmic i la projecció comercial de la ciutat.
És a remarcar el fet que la Plaça de Catalunya no estava prevista al Pla Cerdà. Aquest "oblit" quedà corregit per la força dels fets: la seva posició de frontissa entre la ciutat vella i el nou Eixample la constituïa de forma natural en el centre neuràlgic de la ciutat; el pas dels anys no ha fet sinó refermar-ho.

4-L'antiga esquerra de l'Eixample

Mapa de l'Antiga Esquerra de l'Eixample Ampliar imatge
L'Antiga Esquerra de l'Eixample comprèn la part d'aquesta banda del districte que fou urbanitzada més aviat, i que ja era bastant poblada a final del segle XIX. El nucli original el formen la parròquia de Sant Josep Oriol, entre els carrers de la Diputació i d'Urgell, i l'edifici de la Universitat de Barcelona (UB), fet en estil neoromànic el 1882 per l'arquitecte Elies Rogent.

A partir d'aquest conjunt inicial, el barri es va desenvolupar per damunt de les vies del ferrocarril (MZA), al voltant del nucli del Ninot, que neix en la dècada dels 80 del segle XIX a redós d'una popular taverna. Aquest establiment tenia com a element decoratiu un ninot, que va acabar donant nom a tota la zona de restauració i entreteniment que se situava al voltant d'un mercat a l'aire lliure, antecedent directe de l'actual.
La creació de l'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina el 1907, i la del Mercat del Ninot el 1935, van servir per potenciar la zona i per atraure promotors interessats en la construcció d'habitatges, especialment a partir dels anys 30, amb estils diferents i destinats principalment a les classes mitjanes.
Actualment, el barri es caracteritza per un gran dinamisme comercial, d'activitats i de lleure. Entre moltes altres ofertes, n'incorpora d'específicament dirigides al col·lectiu gai.

5-La nova esquerra de l'Eixample

Mapa de la Nova Esquerra de l'Eixample Ampliar imatge
La Nova Esquerra de l'Eixample, a banda de les tres grans peces de Can Batlló (actual Escola Industrial), la Model i l'Escorxador (actual parc de Joan Miró), no comença la seva urbanització i edificació amb força fins als anys 30 del segle XX. La presència del ferrocarril i de la fàbrica Batlló va fer que fins que aquesta va tancar, el 1910, no es pogués crear un traçat urbà desenvolupat.
Fins aleshores estava format majoritàriament per conjunts dispersos de barraques ocupades per gent que venia a treballar a les obres de l'Exposició del 1929, una situació quasi rural que, en certes zones, es va mantenir fins a la postguerra. Però la transformació de l'antiga fàbrica en Escola Industrial el 1910 va iniciar el procés de modernització de la zona.
Com a element urbà històricament destacable s'ha de citar l'escorxador municipal, inaugurat el 1892. Va funcionar fins al 1979, any en què el solar va ser destinat a parc, com ja havia previst Cerdà. Aquest parc es va inaugurar el 1983, amb l'escultura de Miró Dona i ocell com a peça emblemàtica. Un altre edifici remarcable és la Casa Golferichs (1901), creada com a escola religiosa i avui centre cívic, després d'haver estat salvada de l'enderroc el 1972 per la pressió popular.
L'arranjament de l'avinguda de Roma, encara en execució, permetrà constituir l'avinguda en un eix cívic d'unió entre l'Esquerra Antiga i la Nova i, alhora, superar el caràcter de barrera -primer pel pas del tren, després per l'elevada circulació de vehicles- que ha tingut aquesta via durant dècades.

6-Sant Antoni


Mapa de Sant Antoni Ampliar imatgel nom del barri té l'origen en l'església que hi havia al portal del Raval de la muralla de Barcelona. D'aquell indret sortia el camí de Fraga, que anava cap a Esplugues i Martorell; n'era un dels principals i el que tenia més trànsit. Es dirigia cap a l'indret anomenat de la Creucoberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d'entrar al poble de Sants.
Quan en el període 1872-1882 Rovira i Trias va fer el gran mercat de ferro, gairebé no hi havia cap casa al seu voltant i servia com a mercat del barri obrer del Raval. De mica en mica, aquell mercat i les parades que l'envoltaven es van anar consolidant com una gran fira, donant personalitat i vida al barri que es va desenvolupar al seu entorn. Aquesta tradició comercial popular es manté encara amb força en l'actualitat, i es veurà potenciada amb la propera rehabilitació i renovació de l'històric edifici del mercat.
La fesomia del barri es fruit de les reformes lligades a l'Exposició Universal de 1929, amb motiu de la qual es va impulsar la urbanització i l'arranjament dels accessos a Montjuïc, amb l'eliminació de les barraques que hi havia entre el Paral·lel i la Gran Via i la urbanització de la Avinguda de Mistral. Aquest antic camí medieval de sortida de la ciutat és avui una via peatonalitzada que aglutina la vida de barri del seu entorn.

No hay comentarios:

Publicar un comentario